Canviar-me de ciutat ha sigut gairebé com quan la tardor amb les fulles mortes queden ensorrades per la neu, però gràcies al sol de primavera tornà a florí, amb una rauxada i una tranquil·litat del mar mort un dia de sol... És un canvi, més aviat positiu, però son tantes les coses que he de refer que dins meu, hi han uns dubtes com tot l'oceà...
No voldria dramatitzar-ho, també m'ha sigut útil, en certa manera per què he conservat les vertaderes amistats, i, he conegut de noves, que, encara que no siguin d'aqui a la bora no deixen d'ésser especials. La qualitat de l'aire ha canviat, doncs sembla que aquí, el meu temps d'inspiració serà més llarg... I després del meu fracàs acadèmic, que menys que això, una airada de vent per a que m'entri pels pulmons i m'oxigeni el cervell, a vegades, va bé...
I doncs, seguiré escrivint, amb la finalitat de trobar la llibertat.
