Quan la pluja no apaga el foc

Caldria tota l'aigua del món per apagar aquesta flama, caldria posar-me un fusell al cap per callar-me. Mai comprendré aquells que senten que són uns depredadors, quan sabem que l'ésser humà és feble, i dèbil, i sobretot mai té la raó absoluta...

Amb ço vull dir que encara que cadascú de nosaltres no siguem res per al món si que ho som per nosaltres, i cal lluitar, cal mirar endavant... De ven petit m'he vist inferior a la resta, suposo que son coses que et creen ferides al cor, i que, sempre m'ha influït al dia dia, encara amb ço a sobre, i sabent que, en aquests últims anys he millorat molt la meva situació personal, gràcies a això mateix jo em dic, sí, puc, ho faré, ho estic fent, i mai tornaré a donar un pas en fals... I mirant el costat bo de les coses, m'he adonat què, el rancor no serveix, l'odi, tampoc, l'únic que serveix és demostrar que els demès s'equivoquen amb accions positives.

I ara, que sóc ací, que ho tinc tot per davant, que he aprés moltes coses mes em quede per aprendre, que tinc una xicota que m'aprecia i em respecta, que amb problemes com la resta, he aconseguit integrar-me i no ésser el que era...

Ara, ací, em dic adéu, a mi, dic adéu al nen que era, i dic adéu a l'adolescent que plorava com la pluja... Per què ara sé, que res m'apagarà.

La hipocresia moral dels que no volen veure.

Fa molt de temps que no escric en aquest bloc, i puc dir que he après molt sobre les persones, encara que tingui una curta edat per a entendre certes coses de la vida i que sóc conscient de que no he arribat a una maduresa com pot tindre qualque de 30 anys; mes sabem que no és qüestió d'edat sinó simplement de ço, maduresa, cosa que en molts casos no arriba a tenir-la ningú.

Desprès d'aquesta petita introducció, vull parlar-vos de la merda que es cou pel meu voltant, vull dir, gent que ha passat per la meva vida i què per sort ara no en tinc "contacte" bé, si que el tinc, mes no és el que vull... Vull que desapareixen per complert, de fet m'he plantejat moltes vegades eixir d'ací, d'aquesta ciutat putrefacte amb gent podrida que nomès vol fer mal, en vers a la seva popularitat, costi el que costi.

Si cal arruïnar a una persona ho faran, però a l'hora de la veritat ningú diu o fa res, tots et miren i amb un somrís et travessen sabent què, en el fons son uns hipòcrites que pensen el pitjor de tu. I la veritat és que jo sé que he fet, com la vida m'ha castigat o com he castigat, com m'han apunyalat o simplement coses de les que sincerament no vull tornar a escoltar, per què jo mateix ja m'he martiritzat suficientment, llavors no és suficient càstig que et prohibeixin llocs on pots anar, aguantar xantatges i/o amenaces? Prou! ja està bé! Sí, vaig cometre errades, i què? tothom ho fa, mes ningú ho exposa i calla, aquesta és la diferència, en comptes d'ajudar-me m'he trobat com han intentat trencar la meva vida en mil trossos i que per sort he aconseguit eixir d'un pou molt fons, ço és, per la meva ciutat no passo, ni parlar-ne! Sempre que passejo pel carrer he d'aguantar com m'aturen, i m'acusen per què no té altre denominació, el problema és que, i torno a repetir, sí, he comès errades, per no son ni de bon tros res del que és parla, ja em vaig sentir suficientment culpable com per a sobre tindre que aguantar les crítiques d'uns ineptes incultes que només saben dir en Castellà "Su primo y su hermano" sense hac, uns goril·les sense capacitat intel·lectual, i és per ço que no m'he preocupat, en molt de temps, mes ço passa de taca d'oli quan saps que qui ho escampa és una persona manipuladora, i traïdora, és, un fill de puta que ha estudiat psicologia i que per aquesta raó té tanta facil·litat per enganyar als més dèbils, jo només vull dir, que si qualque ho llegeix que no es deix enganyar per aquest tipus de "persones" que quan no troben la manera de fer-te pensar com elles la troben per enfonsar-te.

En definitiva, pot ser faig un gra massa, mes no he d'aguantar-ho més, el meu barri, que per cert és Sant Adri à de Besòs, està ple d'insectes, de éssers manipuladors i goril·les, per desgràcia, avenço què, si rebeu informació compromesa d'una persona, la que sigui, aneu directament a la persona a preguntar-li, no la feu més grossa! Que un agafa un paquet de xiclets sense pagar del super i acaben dient que està en procés judicial per atracar un banc a mà armada, per exemple.