Cal mirar més enllà per no adona-se'n del que passa davant dels teus nassos, pot ser aquesta ha sigut la meva errada en aquest episodi de la vida, no viure el ara, sinó viure el després, i oblidar-me completament de que el present és el que marca el futur, he volgut donar unes passes de gegant quan em caldria un bon salt per arribar a on pensava, i ara? que m'espera? Suposo que només em queda anar fent passes a la meva mida, suposo que serà omplir l'espina d'unes venes abans de tocar la flor que m'acaparava, suposo que serà ésser valent i trepitjar amb força per no relliscar...
Que em queda... Em quedo jo, què és l'important.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada